El Ciberassetjament es defineix com l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (mòbils, internet, Messenger, Facebook...) per molestar, intimidar o maltractar als altres. La xarxa és un lloc molt entretingut i divertit, però en el moment que reps l’assetjament deixa de ser-ho i es transforma en un malson.
A continuació et donem uns consell per evitar-ho:
1. Pensa en el que vols publicar: hem de ser previnguts amb la informació personal que compartim, fins i tot amb aquella gent que coneixem, a missatges privats, converses, sms, etc. La informació pot ser publicada per qualsevol amb qui la compartim.
2. Hem de ser agradables. Això pot semblar simple, però si fem comentaris irrespectuosos hi ha més probabilitat de que ens convertim en víctimes d’assetjament. Intentem tractar a la gent com ens agradaria que ens tractessin.
3. No participem en assetjaments. Tot i que no siguem agressors, intentem no convertir-nos en còmplices per que un dia es pot tornar en contra nostre. Evitem, també, que els nostres amics ho facin. I si coneixem cap cas, el millor és informar a algú que pugui solucionar-ho.
4. No siguem venjatius. Si algú diu o fa alguna cosa que ens incomodi, el millor és que ho ignorem o el bloquegem com a contacte. Donant-li importància farem que la bola es faci cada cop més grossa i l’assetjament segueixi.
5. Si tenim coneixement de conductes dolentes informem-ho a adults amb qui tinguem molta confiança per ajudar-nos a solucionar-ho o per que ens aconselli. I comuniquem aquestes conductes als proveïdors del servei: denunciem-ho al Facebook si es causa dins d’aquest, o al Messenger, etc. És importants que estiguin informats sobre l’ús que fan les persones del seu servei.
6. Intentem guardar sempre les proves. Si l’actitud assetjadora segueix, és millor que tinguem còpies de converses o missatges ofensius per demostrar-ho si és necessari.
Sóc la mare d'una nena de 13 anys. Nosaltres ho hem patit. Es molt difícil de controlar i de parar i el pitjor de tot és que quan ho comuniques a la escola (amb totes les proves guardades) encara et diguin que això no és assetjament. La meva filla es va quedar completament aïllada de la resta de companys. La majoria li van donar la esquena per por de passar el mateix. Es dur, molt dur, però se'n surt. Confieu sempre amb els de casa, ells no us fallaran. I vosaltres PROFESORS dels nostres fills obriu ve els ulls!!!!!!!!!!!!!
ResponElimina9999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999
Elimina99999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999999