Twitter, més que una xarxa social

Benvinguts a l'era Twitter. Una època que traspassa la barrera del món digital al món social, on el temps passa ràpid, les notícies arriben a l'instant i el món es mobilitza. Per què, tot i que el fet d'estar connectat tot el dia és molt criticat, un mòbil amb xarxes socials és només una finestra oberta al món. I no hi ha res dolent en el fet de comunicar-se.

Es podria dir que el 2011 va ser l'any de les xarxes socials, en especial Twitter. L'any que el vam viure emotivament:

Un any d'indignació

Troy Davis va ser un convicte americà executat al setembre. Centenars de joves (i no tant joves) van aprendre que Troy era un afroamericà acusat sense les suficients probes de matar a un policia a Georgia el 1989. Hores abans de la seva execució, més de 7.600 tweets per segon parlaven del seu cas, aconseguint mobilitzar la indignació de molta gent d'arreu de tot el món, fins i tot, endarrerir unes hores la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units.

Finalment va morir d'una injecció letal, però milers de persones es van indignar vers la pena de mort, i això és molt positiu. De vegades és necessari saber quanta gent del teu voltant comparteix les teves inquietuds per fer d'una simple tendència la llavor d'alguna cosa més gran. Es diu generar empatia social. Un grup de Facebook, un trending topic de Twitter potser no canvia el món, però ajuda a identificar-te amb els que pensen com tu i, si et sents arropat, obre la porta a la mobilització.

2011 ha estat l'any amb més manifestacions des que aquest país està en democràcia. 5 al dia. I no és casualitat...


Un any d'emocions

Una nit normal, entre bromes, algú va retuitejar el següent missatge:

Maria (In Memoriam) @Taube08

Sóc Mª Riera, mare de Maria. Complint amb el seu desig em toca el més difícil del món, dir-vos que ella va morir ahir. Gràcies a tots.

Quan algú mor el seu compte queda congelat en el temps. però aquest cas va ser impactant. Maria, una jove mallorquina malalta de càncer, no volia el silenci com adéu etern i va maquinar un acomiadament meditat. Durant varis dies la seva mare va anar repartint les missives a centenars de seguidors provocant moltes llàgrimes darrera de les pantalles.

Una lliçó anònima de l'home davant la màquina. Un pas més en la humanització de les xarxes socials.

Un any per demostrar empatia

Un pare separat de la seva filla durant més d'11 anys. Indigent a Manhattan. Mesos dormint al carrer. Es troba amb quatre estudiants amb un gran projecte solidari entre mans: portar les xarxes socials als més marginats. A Danny Morales, que així es deia l'home, li van deixar un mòbil per a publicar el primer tweet de la seva vida i escriu el següent:

Danny @putodanny

Hola. Això és per fer saber la gent que estic buscant la meva filla. El seu nom és Sarah.

Immediatament, a l'altre costat de una xarxa quasi infinita, una noia desconeguda i conmoguda per la simplicitat del seu "crit" va buscar el nom de la dona al Facebook i la va localitzar d'inmediat. Tan sols un dies més tard es va produir una reunió gairebé impossible sense la potencia social de Twitter.

Un altre cas impactant: Una petita llibreria a Portland, Estats Units. La crisi ataca els negocis petits, els comptes no surten. La llibreria ha de tancar. Aron Durant, fill de la propietària , llança una crida entre desesperada i còmica:

Aaron Durand @everydaydude

Si ets a Portland em faries un favor? Compraries un llibre a "Broadway Books? No, espera. compra millor 3. Et convidaré a berenar el pròxim cop que sigui a la ciutat.

De mica en mica el missatge es va anar estenent per la xarxa i la llibreria va començar a rebre clients. Va tenir més ventes que mai. Va aconseguir salvar-se de la fallida i encara segueix oberta.

Aquests són només petits exemples de que les xarxes socials són més que això, són una vida digital que ens unifica, ens fa més propers, més sociables, empatitzem i ens emocionem. Fins hi tot ens fa arribar a on no podríem arribar d'una altra manera.

Aquesta entrada és una adaptació de l'article de Kurioso.es "2011. El año que vivimos Twitter emocionalmente". Sota llicència Creative Commons.